Alba freda

L'alba freda de l'hivern a vora mar és un espectàcul únic que val la pena contemplar. La natura marina mostra el seu exclusiu imperi de grandiositat i bellea a qui a ella s'atansa. En un màgic sortilegi et fa presoner de sensacions úniques impossibles de viure en qualsevol atre moment del dia. Com devot amant de la mar han estat innumerables les ocasions en que he pogut tastar unes emocions que sempre han commogut la meua ànima. Algunes d'estes sensacions estan glossades en les dècimes que seguixen i que formen part del meu poemari "Memòries en valenciana rima" publicat el 2010 i que també podeu vore en format vídeopoema amanit ab la música de Mussorgsky.

                                             "L'alba freda del temps cru

cobrix en boires de dol

penyascars d'arestes feses

per les ones que Neptú

remou en el seu trident

entre el grallar estrident

d'aus marines que sorpreses

van remontant el seu vol

abandonant en estol

les manses aigües turqueses."

                                             "Sentint una ariçonada

emborronant-me la pell

a peu dret vora la mar

veig la blanca desbandada

tacar el celest confí

que fulgura alabastrí

i a l'hora crepuscular

devé immensurable cell 

que despenjant-se burell

es fon en la plenamar."

                                             "El meu sí respira a lloure

baf salobre de la broma

que sura pel litoral

en tant que l'astre de coure

despuntant per l'horisó

és far que en sa translació

fidel a llitúrgia ancestral

esplendent arreu s'aploma

colorejant en sa ploma

el gris entorn hivernal."

                                             "Desfaig en les meus botes

tènues trenes de bromera

que voregen l'arenal

sentint al rostre les gotes

esmicolar-se mansuetes

en un purneig de miquetes

que escarota el vendaval

quan sa còlera llibera

escampant la torrentera

del seu poder colossal."

                                             "L'ànima tinc presonera

del trist lament de la mar

que al sofrir d'Eolo la llau

l'angoixa calmar volguera

transformant-se en clos estuari

inexpugnable escenari

que trespolat pel cel blau

fora arredossada llar

regolfa de benestar

i quiet santuari de pau."

Decembre

Sant Esteve ès dia de retrobaments en el que la paraula "família" pren un protagonisme especial  per a moltes ànimes a quines el curs de la vida ha portat a viure en solitut i que poden gojar en estos dies d'una treua tant si el camí ha estat voluntàriament escollit com si ha sigut la propia vida qui els ha dut a esta situació en el seu trist devindre. Tot abans de tornar a la realitat que marquen les dotze campanades de l'Any Nou.

Un poema del meu llibre "Memòries en valenciana rima" que parla d'esta treua en la vida de tantes ànimes infelices que també podeu ver en format vìdeo acompanyat de la bella música de cámara de Telemann.

"Quan l'albor del dia bandeja la fosca

i entre la celestia la nit s'embosca

buscant la galàxia on cova l'estel,

engrunsa l'orage pixques de gèl

que tenaç l'hivern abat implacable

per abillar un Decembre entranyable

recobrint lo paisage en níveu vel.

És temps en que brolla la melancolia

i l'ànima sura buscant companyia

que, consellera venint-li en ajuda,

torne el vigor a la ment desvalguda

igual com fa el blat germinant l’espiga

en terra fèrtil que la saó prodiga

per a que hi creixca sana i revinguda.

Com ona trencant-se en son apogeu

els bons sentiments escampen arreu

un fum de desijos que omplien el cor

quallant en proposta de preat valor:

Cal lo primer empresonar l'orgull

i una vegada salvat este escull

obrir els braços donant nostre amor.

En blanques estoalles al menjador

trenquen les rialles plenes de candor

quan la família en feliç comunió

li tanca la porta a la desunió

i en càlit entorn de pau i harmonia

tornant-li l'esquena a la hipocresia

fa la trobada un esclat d'emoció.

Toquen campanes en la mijanit

que pronte es difonen cap a l'oblit

i a l'any li donen puntual colofó

en tant que els propòsits són ya ilusió,

flocalls de cotó, simple borumballa,

trists esgarranys de candor i de rialla

cremant al vell regne de l'ambició."

Sagitari

Esta vesprada a les 17,11 h. l'hivern tindrà  el seu inici astronòmic. La constelació de Sagitari donarà el relleu a la de Capricorn i arribarà el solstici, tret de sortida d'una nova estació que nos anirà duent als dies més llarcs i a les nits més curtes. 

L'influència d'haver naixcut a l'ampar d'una carta astral ha otorgat a cada signe des de temps immemorials  determinats auspicis que molt a sovint coincidixen ab la personalitat d'aquells que li pertanyen.

L'enigma del zodíac és i ha sigut freqüent font d'inspiració de multitut d'escritors i com que tot lo estelar m'apassiona, en el meu poemari "Memòries en valenciana rima" vaig glossar a Sagitari el meu signe zodiacal per mijà del poema que transcric a continuació i que també oferixc en format vídeo acompanyat per una vibrant melodia de Mozart.

"Sagitari en la sageta

guia l'ànima viagera

quan camina per drecera

de trencada orografia,

pedaleja en bicicleta,

nada en calmada baïa

o cap a l'horisó s'emproa

centaure en oscilant canoa.

Quan nostre cor s'accelera,

percutixen en la ment

com els udols d'un dement

ensomis que rellampeguen

i en confusa borrachera

potents excipients despleguen

que esgolant-se al fluït del cos

el fan tenaç i fogós.

Pronte el vigor s'evidencia

en un ànim desbocat

si eixe elixir enchisat

anguileja per les venes

i en cega concupiscència

en quan ad ell t'encadenes

encés en màgiques flames

penses, sents, ensomies i ames.

I si per be o per a mal

consultat el calendari

vostre signe és Sagitari

i compartiu els preceptes

fixats en sa carta astral,

prengau del seu dir els reptes

i en lo cor viu i arriscat

obediu-los de bon grat.

Perque en la forma d'actuar

som deportistes sens cura,

folls atrets per l'aventura

i enamorats del perill,

nómades prests a explorar

que l'esforç trobem senzill

i adictes ferms que en l'acció

rebusquem satisfacció."

Coses menudes

Gaudim de les coses menudes!...compartim-las ab aquells que estimem!...no cal l'arribada de grans esdeveniments per a ser feliç..
Un sonet del meu llibre "Memòries en valenciana rima" que també podeu veure en format videopoema acompanyat de la preciosa música de Chopin.

Hui que l'hivern en lo seu aspre guant

la pell nos esguita d'ariçonades

i aqueta les passions desmesurades 
llaurant nostres rues i el briu moderant

Hui que la ment lo cos encorajant

desperta unes ànsies que ilusionades

inquietes revolen entusiasmades

buscant nous estímuls al seu voltant.

Volguera a trenc d'alba vora tu, aimia,

sentir refils d'aucells, remors de fulles,

espau esgolant-se en la lluntania.

Inhalant l'incens de queta harmonia

de les coses menudes, cruels despulles

si falta l'edén de ta companyia.

Temps de Nadal

No tots els humans viuen el Nadal ab l'alegria al cor. Els temps canvien i les ànimes descregudes i solitàries aumenten a mesura que creix el nivell d'egoisme d'una humanitat decadent tan competitiva i faltada de valors on el posseir és el que comte. 

En este sonet inclòs l'any 2010 en el meu llibre “Memòries en valenciana rima” intente reflectir la realitat d'un lamentable procés que sembla imparable.

"Escampa decembre el seu fret alé

agranant els barris de la ciutat

en espasmes d'un eco que devé

agònic estertor desconsolat.

Solca el meu anhel l'estuari seré

que s'acosta als fiords de la soletat

fenent les boires del foll desenfré

crueltat i egoisme de l’humanitat.

I mentres l'angoixa encén son fanal

l'orbe impassible guarnix el seu niu

en les garlandes de cerimonial.

Temps que vivim com a buit carnaval

sense enyorar del passat un caliu

que hui és ya només fredor hivernal."