Decembre

Sant Esteve ès dia de retrobaments en el que la paraula "família" pren un protagonisme especial  per a moltes ànimes a quines el curs de la vida ha portat a viure en solitut i que poden gojar en estos dies d'una treua tant si el camí ha estat voluntàriament escollit com si ha sigut la propia vida qui els ha dut a esta situació en el seu trist devindre. Tot abans de tornar a la realitat que marquen les dotze campanades de l'Any Nou.

Un poema del meu llibre "Memòries en valenciana rima" que parla d'esta treua en la vida de tantes ànimes infelices que també podeu ver en format vìdeo acompanyat de la bella música de cámara de Telemann.

"Quan l'albor del dia bandeja la fosca

i entre la celestia la nit s'embosca

buscant la galàxia on cova l'estel,

engrunsa l'orage pixques de gèl

que tenaç l'hivern abat implacable

per abillar un Decembre entranyable

recobrint lo paisage en níveu vel.

És temps en que brolla la melancolia

i l'ànima sura buscant companyia

que, consellera venint-li en ajuda,

torne el vigor a la ment desvalguda

igual com fa el blat germinant l’espiga

en terra fèrtil que la saó prodiga

per a que hi creixca sana i revinguda.

Com ona trencant-se en son apogeu

els bons sentiments escampen arreu

un fum de desijos que omplien el cor

quallant en proposta de preat valor:

Cal lo primer empresonar l'orgull

i una vegada salvat este escull

obrir els braços donant nostre amor.

En blanques estoalles al menjador

trenquen les rialles plenes de candor

quan la família en feliç comunió

li tanca la porta a la desunió

i en càlit entorn de pau i harmonia

tornant-li l'esquena a la hipocresia

fa la trobada un esclat d'emoció.

Toquen campanes en la mijanit

que pronte es difonen cap a l'oblit

i a l'any li donen puntual colofó

en tant que els propòsits són ya ilusió,

flocalls de cotó, simple borumballa,

trists esgarranys de candor i de rialla

cremant al vell regne de l'ambició."