A vora mar

L'hivern acostuma a oferir als que tenim el privilegi de viure a vora mar i estimem la natura unes matinades espectaculars. Les aigües són un espill adormit. Una galdufa de placidea domina el panorama. El sol emergix en l'horisó al igual que una enorme taronja vermella com un immens ull del món que sembla mirar-nos en plaer i nos acarona en el seu calor travessant els escassos i desfilats núvols. Tot fa olor a matinada fresca...En el meu llibre “Memòries en valenciana rima” vaig glossar estos màgics moments del naiximent d'un nou dia a través del sonet que seguix, que també podeu vore en format videopoema amanit per una preciosa melodia d'Albinoni.

"Duya la brisa fragàncies de sal

matinada fresca a vora la mar

quan la lluna fonent-se en lo dia clar

adormia els grocs traços del seu fanal."

"Siluetes pintades al roqueral

de blanc les gavines volien tacar

el blau de les aigües del seu llindar

guanyant les planures del litoral."

"Regnava un silenci sacramental

bolcant la galdufa crepuscular

fugaç bambolla del cèlic tendal."

"I en apagar-se la llàntia estelar

quan la nit descansava al seu fosc nial

la nau d'un nou dia tornava a salpar."

Prosa, poesia i amor.

La faula és un mijà d'expressió especialment atractiu per aquells que estimem la poesia i nos agrada gojar de les coses chicotetes. Tindre com interlocutor a un ser no humà, siga animal, planta o qualsevol atre pertanyent a la nostra natura és força idòneu per a establir conceptes, idees i pensaments així com per a expressar sentiments. 

Seguixen sis sextets en rima consonant frut d'una vesprada d'hivern escrits en la meua antiga llengua materna.

“Fon un matí que nevava

quan obrí mon finestró

i a un aucellet petorrí

tacant el blanc del jardí

tremolant i en postració

vaig vore que m'aguaitava.”

“Mogut per fonda tristor

pronte acodí al seu auxili

i son cos escarransit

hoste del meu càlit pit

trobà per fi un domicili

recuperant la vigor.”

“Mai de mi se separava

clar de dia o fosca nit

content arreu me seguia

quan llegia o escrivia

o caminava enardit...

tot lo meu l'interessava.”

“Una vesprada plujosa

érem tots dos dialogant

i me digué en simpatia:

-per qué ya no escrius poesia?

sols ho fas de tant en tant

només cultives la prosa.-”

“-Amic meu-, li responguí,

-l'essència humana ambiciona

allò que en lo cor no té

i yo el meu el tinc replé

de l'amor per una dona

que és musa del meu camí.-”

“-Per ad ella tot voldria:

mil garlandes de fortuna,

entendre-la en l'ansietat

i al seu gust fer-li costat.-

-Trobes prosa en ma tribuna

perque ya tinc la poesia.-”

Anhelos escondidos

Las frías jornadas invernales deparan momentos inolvidables al caminante que acomete largas travesías de montaña. Años atrás una solitaria salida en ese momento mágico del amanecer me inspiró este poema que publiqué en mi libro "Rimas para el recuerdo". Posteriormente su versión en mi querida lengua  valenciana formó parte de mi poemario de 2010 "Memòries en valenciana rima" con el título "Anhels incògnits". Quien lo desee puede acceder a su formato vídeo poema que viene acompañado de una preciosa melodia de Telemann.

Fría alborada de Enero cuando salgo a caminar

abandonando arrugado el sudario de percal

carcelero de los sueños de mi inquieto dormitar

en las largas noches muertas de la tiniebla invernal.

Mi sendero serpentea entre la turbia calina

dejando atrás el cobijo del frondoso matorral,

salpicado por los charcos que la escarcha matutina

adorna con los destellos de sus púas de cristal.

Despereza un quieto cielo que comienza a despertar

encendiendo sus azules con la chispa matinal,

hora bruja sólo rota por mis botas que al pisar

profanan con sus crujidos el silencio virginal.

Ascendiendo por la alfombra de algodones de azahar

que ilumina la sonrisa de la aurora boreal

mis anhelos escondidos quieren la luz cabalgar

buscando en el horizonte su morada celestial.

¿Cómo evitar que los sueños huyan de la oscuridad?

¿Cómo encerrar los anhelos en un cofre de metal?

Son los sueños avecillas que vuelan en libertad

y mi anhelo un dulce ensueño que quiere ser inmortal.