A vora mar

L'hivern acostuma a oferir als que tenim el privilegi de viure a vora mar i estimem la natura unes matinades espectaculars. Les aigües són un espill adormit. Una galdufa de placidea domina el panorama. El sol emergix en l'horisó al igual que una enorme taronja vermella com un immens ull del món que sembla mirar-nos en plaer i nos acarona en el seu calor travessant els escassos i desfilats núvols. Tot fa olor a matinada fresca...En el meu llibre “Memòries en valenciana rima” vaig glossar estos màgics moments del naiximent d'un nou dia a través del sonet que seguix, que també podeu vore en format videopoema amanit per una preciosa melodia d'Albinoni.

"Duya la brisa fragàncies de sal

matinada fresca a vora la mar

quan la lluna fonent-se en lo dia clar

adormia els grocs traços del seu fanal."

"Siluetes pintades al roqueral

de blanc les gavines volien tacar

el blau de les aigües del seu llindar

guanyant les planures del litoral."

"Regnava un silenci sacramental

bolcant la galdufa crepuscular

fugaç bambolla del cèlic tendal."

"I en apagar-se la llàntia estelar

quan la nit descansava al seu fosc nial

la nau d'un nou dia tornava a salpar."