Prosa, poesia i amor.

La faula és un mijà d'expressió especialment atractiu per aquells que estimem la poesia i nos agrada gojar de les coses chicotetes. Tindre com interlocutor a un ser no humà, siga animal, planta o qualsevol atre pertanyent a la nostra natura és força idòneu per a establir conceptes, idees i pensaments així com per a expressar sentiments. 

Seguixen sis sextets en rima consonant frut d'una vesprada d'hivern escrits en la meua antiga llengua materna.

“Fon un matí que nevava

quan obrí mon finestró

i a un aucellet petorrí

tacant el blanc del jardí

tremolant i en postració

vaig vore que m'aguaitava.”

“Mogut per fonda tristor

pronte acodí al seu auxili

i son cos escarransit

hoste del meu càlit pit

trobà per fi un domicili

recuperant la vigor.”

“Mai de mi se separava

clar de dia o fosca nit

content arreu me seguia

quan llegia o escrivia

o caminava enardit...

tot lo meu l'interessava.”

“Una vesprada plujosa

érem tots dos dialogant

i me digué en simpatia:

-per qué ya no escrius poesia?

sols ho fas de tant en tant

només cultives la prosa.-”

“-Amic meu-, li responguí,

-l'essència humana ambiciona

allò que en lo cor no té

i yo el meu el tinc replé

de l'amor per una dona

que és musa del meu camí.-”

“-Per ad ella tot voldria:

mil garlandes de fortuna,

entendre-la en l'ansietat

i al seu gust fer-li costat.-

-Trobes prosa en ma tribuna

perque ya tinc la poesia.-”