D'ací
a poques dates les festes falleres valencianes nos conduiran a les
portes de la primavera i una llau de recorts de joventut tornen a la
meua ment. Llavors plante la meua falla rememorant-los. És el
que vullc reflectir en este poema inclòs al meu llibre
“Memòries en valenciana rima” al que també podeu
accedir en la seua versió vídeo poema amanit ab la
bella música de Verdi.
La meua falla
Ara que a la matinada
març li dòna suau
frescor
i les boires de
l’enyor
sovintegen l'alenada
dins la plaça del meu
cor
vullc obrir
l’aparador
d'una falla ben
plantada.
Vull que estiga
allumenada
pels meus recorts de
menut,
històries de joventut
i d'adulta caminada
quan els tels de
senectut
en son ànim desvalgut
no entebiaven la
mirada.
Gravats als seus
bastidors
fidels s'hi vorien
els traços
deixats per recorts
fugaços
dels encerts
enganyadors
i dels errors
contumaços
que de la nit dels
fracassos
tornarien evocadors.
Seria un gran teatre
en cabuda
per fets i gent
criticada
que al gai entorn
colocada
en compareixença muda
per ninots
representada
a la assistència
arribada
donaria la
benvinguda.
Sense esmena ni pudor
en episodis d’estrena
encapçalarien
l’escena
l’ironia i el bon humor
en cru sumari que
trena
la denúncia, la
condena
i el sarcasme
escarnidor.
Fets, desenganys,
ilusió,
farien la seua
rondalla
entre el ploric i la
rialla
tot just alçar-se el
teló
seguint el llibret de
falla
fins devindre
borumballa
en acabada l'acció.
I en quant la traca
sobtada
socarre el recint
barroc
s'escaparà a un atre
lloc
la consciència
malhaurada
espantada per un foc
que deixarà a poc a
poc
la meua falla
cremada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario