Nostàlgies d'amor

Este poema naixqué fa 5 anys com a reflexió vivencial de les confessions íntimes de dos amigues que van compartir una mateixa situació i és un cant a tres coses que les dones saben fer molt be quan se relacionen: Escoltar, entendre i compartir.

Publicat al meu llibre "Memòries en valenciana rima" podeu també accedir a la seua versió en format vídeo poema que inclou una de les melodies elegíaques d'un dels meus compositors favorits: el noruec Eduard Grieg.

Nostàlgies d’amor

Fon una quieta vesprada sense brisa i sense accent

quan vaig vore a la nostàlgia desplegar son térbol vel

cobrint els teus ulls terrosos en boires d'abatiment

trista túnica solsida que evocava infaust desvel.

Fores presa del recort d'aquella persona estimada

que implacable la fortuna s’endugué a uns atres braços

deixant eixe buit profunt que es troba l'ànima angoixada

quan d’un amor que s’ha esgarrat vol recosir els pedaços.

Glopades de dol trencaren al dins de la meua entranya

al compartir, trista amiga, la teua desesperança,

ya que un atre amor vaig viure que ara és només llum estranya

anals d'una boja passió que en la distància descansa.

Mes si be la nit és cega, llum nos du la matinada

i els tremolors de l'angoixa borra sempre l'esperança.

L’amor de nou s'arribarà i en delicada alenada

buf d’un zèfir imparable, t’agranarà l’enyorança.

I voràs que com au fènix defugint cendres callades

seran els anhels una llau que cap a tu s'abalança

transformant ànsies dormides en passions ilusionades

que s'enduran les nostàlgies als dédals de l’oblidança.