L'ànet
daurat del meu blasó proclama la seua ànsia de volar, de continuar sempre avant i el
meu esperit s'identifica plenament en ell com a paradigma de
llibertat.
Ara
busca desgranar moment a moment un present que no contemple horisons
de futur deixant al
darrere una etapa maravellosa de la meua vida que quedarà
per sempre en el més profunt del meu cor.
I com
el meu cor és de poeta no me he estat de rimar este sonet
octosílap que resumix el meu sentiment.
Cóm
l'amor lo seny enganya
quan
li diu en veus del cor
que
la passió que l'esganya
no
mai devindrà fredor.
Puix
sovint qui t'acompanya
com
el teu millor amor
espina
serà en l'entranya
de
soletat i foscor.
I
només si alguna estima
generosa
s'aproxima
deixaràs
d'estar tot sol.
Acull
aquell que t'anima
perque si ajut no escatima
farà
remontar el teu vol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario