La
nostra vida és moltes voltes com les marcides fulles d'autumne
que són joguet del vent sense que res hi pugam fer per a
dominar-les. El vent dels canvis és un orage que sovint nos
arrossega. Enguany es complixen 50 anys de la meua arribada a
Barcelona formant part de la riuada de jóvens que llavors
buscàvem construir una vida millor que aquella a que teníem
accés en la nostra terra natal.
En
els deures fets ara és arribat el moment de tornar ad ella. El
meu cabell és més grisós pero m'acompanyen les
forces i l'ànim seguix ben ferm. Al darrere queden un munt de
vivències i per sobre de tot persones estimades que sempre
seran presents al meu cor. Soc persona que sempre mira avant i que no
tremola pel futur. Només vull viure el meu present i ho faré
tot lo intensament que puga.
Així ho vol dir la meua poesia.
les ones en dos mitats
espentant la
meua nau
cap l'horisó de la mar.
A babor núvols
d'angoixa
a estribor la soletat
mentres s'afonen al pèlec
els
recorts d'un temps passat
i al cel un blanc de gavines
dibuixen
la llibertat.
Puix
si una etapa termina
atra
creua el fosc llindar
que
a llocs incerts encamina
tal
com fa l'ànet daurat
de
l'assur del meu quarter
que
en lo ferm del seu volar
viu,
atrevit i obstinat
és
metàfora genuïna
de
l'instint aventurer
i
espill on me vullc mirar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario