La nit i la lluna

Esta nit la lluna nos ha allumenat en tota la rotunditat del seu esplendor estival. Per aquells que estimem la poesia el binomi nit-lluna oferix un misteriós atractiu que excita les nostres neurones i nos aboca a provar de plasmar la molta bellea que nos sugerix. Anys arrere vaig compondre uns quartets d'art major en rima consonant que han tornat a la meua memòria i que també podeu vore en format videopoema conreat en la preciosa musica de Chopin.

"Era la nit quiet silenci mentres resplandia la lluna

plàcida mirant-se en l'espill de les aigües cristalines,

reverberant dins l'aureola de la dormida llacuna,

reposant acompanyada per estreles ambarines."

"Era la nit suau remor mentres debanava la lluna

etéreus feixos de llum de centellejant purpurina

que encanonant-se al fus des de la filadora moruna

tramaven el mantell sedós de l'aurora matutina."

"Era la nit llas sospir mentres se'n anava la lluna

i amagant macilenta sa trista llanterna empobrida

s'apoquia damunt l'atalaya de la celest tribuna

abandonant-se al crepúscul en sa efímera partida."

"Era la nit profunt gemec quan ya no hi era la lluna

i l'astre rei dissipava la tenebror vespertina

descobrint un univers que sense vergonya ninguna

s'ocultava en el clarobscur de sa bromosa cortina."

"Era la nit consonància d'incomparable poesia:

fèrtil llit de la passió, breçol on l'ambició dejuna,

paraís per a somiar, redòs de l'enyor i l’elegia, 

musa que als pensaments acompanya o simplement la lluna."