Racons de la Vall d'Ordessa

Este mes es compliran els tres anys d'una preciosa travessa que va creuar la pirenaica Vall d'Ordessa. La bellea de l'entorn va impactar-me d'una forma especial inspirant este poema que vaig incloure al meu llibre "Memòries en valenciana rima" editat pocs mesos després. Ara vull atansar-lo a tots els meus amics que estimen la muntanya reproduint-lo tot seguit per la seua llectura o be si ho preferiu per a vore-lo en format vídeo acompanyat per la vibrant musica de Mozart a través del següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=1G5rw6Pfapw

____________

 

"Racons de la vall d'Ordesa

en lo temps canicular

quan l'orage s'assossega

i la cabra montanyesa

triscant pel nu penyascar

a noves verdors s'aplega

i a l'aguait pacient mastega

davall la llum del dia clar.

Ya es pot vore a la marmota

prenent el sol del matí

prop del cau a on s'arracera

i a on serà criatura ignota

quan arribe el mant albí

i de l'hivern la senyera

ondege dalt l’endrecera

que encamina al seu fortí.

Rocam de pedra calcàrea

torçuda per l'antigor

forma balmes i canons

tenyint l'atormentada àrea

de gris i rosat color

mentres s'alça en formacions

que són celestials balcons

d'un paisage embruixador.

Imparables chorradors

brollant de les crestes llises

se despengen les cascades

entre un concert de remors

com llengües esmonyidices

als espadats abraçades

fermós joyer d'arracades

ornat de les serres grises.

 

 

Devalla la torrentera

per roquenya escalinata

esguitant de purnes braves

els llindanys de la ribera

i eslliçant aigües de plata

que arredonixen les graves

rossegant profundes caves

on la seua fúria esclata.

 

I quan emboca la vall

i entre l'erecte fajar

va serpejant son ribaç

és lo riu amagatall

que dins del seu cor avar

s'emporta cap a l'ocàs

un elixir bell i escàs

que vullguera atesorar."