Enyor del poble

Fa una pila d'anys que els promotors de la Revista de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina el meu poble natal alacantí i cap de la comarca del Comtat me demanen colaboració per a la seua edició anual.
Tot i que els moviments migratoris del passat segle han provocat la desaparició en allà de familiars directes mai deixe de fer-ho. Es una manera de mantindre els lligams en la meua terra. Quan infant vaig passar a casa de yayo i tietes dies d'aquells que queden al recort i per ara sòc l'últim d'una saga de Richarts que al poble perduraren des del s. XV.

Enguany la meua aportació a la Revista ha estat un poema en escrupulós format clàssic de sonet que resum el sentiment d'aquell que havent emigrat del poble vol retornar en escoltar uns sons tan estimats pels contestans com són els arpegis d'una marcha mora.

El meu poema Enyor del Poble al igual que els abans publicats en la meua llengua materna estan escrits en parla popular valenciana fugint d'aquella que hui en dia és normativa i diu així:

"Remotes memòries de nostra infantea

térbol espill de qui deixant sa terra

en lo feu estrany les arrels soterra

seduït pel buit oripell de la riquea.

Mes quan trellat nos porta la madurea

un sentiment a l'intelecte aterra

que a les fondàries del cor nos aferra

enyoradiues ansies de senzillea.

I només llavors guaitem al darrere,

lo passat s'enllaça, el futur s'ignora,

l'allau dels recorts regalla a tothora.

Volem que el vell solar nos arracere

i si arriben remors de marcha mora

la Cocentaina en Festes...cóm s'enyora!..."