 |
L'alba
freda de l'hivern a vora mar és un espectàcul únic
que val la pena contemplar. La natura marina mostra el seu exclusiu imperi de grandiositat i bellea a qui a ella s'atansa. En un màgic sortilegi et fa presoner de sensacions úniques impossibles de viure
en qualsevol atre moment del dia. Com devot amant de la mar han estat
innumerables les ocasions en que he pogut tastar unes emocions que sempre han commogut la meua ànima. Algunes d'estes sensacions estan glossades en
les dècimes que seguixen i que formen part del meu poemari "Memòries
en valenciana rima"
publicat el 2010 i que també podeu vore en format vídeopoema amanit ab la música de Mussorgsky.
"L'alba
freda del temps cru
cobrix
en boires de dol
penyascars
d'arestes feses
per
les ones que Neptú
remou
en el seu trident
entre
el grallar estrident
d'aus
marines que sorpreses
van
remontant el seu vol
abandonant
en estol
les
manses aigües turqueses."
"Sentint
una ariçonada
emborronant-me
la pell
a
peu dret vora la mar
veig
la blanca desbandada
tacar
el celest confí
que
fulgura alabastrí
i
a l'hora crepuscular
devé
immensurable cell
que
despenjant-se burell
es
fon en la plenamar."
"El
meu sí respira a lloure
baf
salobre de la broma
que
sura pel litoral
en
tant que l'astre de coure
despuntant
per l'horisó
és
far que en sa translació
fidel
a llitúrgia ancestral
esplendent
arreu s'aploma
colorejant
en sa ploma
el
gris entorn hivernal."
"Desfaig
en les meus botes
tènues
trenes de bromera
que
voregen l'arenal
sentint
al rostre les gotes
esmicolar-se
mansuetes
en
un purneig de miquetes
que
escarota el vendaval
quan
sa còlera llibera
escampant
la torrentera
del
seu poder colossal."
"L'ànima
tinc presonera
del
trist lament de la mar
que
al sofrir d'Eolo la llau
l'angoixa
calmar volguera
transformant-se
en clos estuari
inexpugnable
escenari
que
trespolat pel cel blau
fora
arredossada llar
regolfa
de benestar
i
quiet santuari de pau."
